UT4: FRACTURES

La fractura és la ruptura total o parcial d'un os. Pot ser causada per una caiguda, un colp fort i, a vegades, un moviment de torsió (contracció violenta d'un múscul).

En general, es requereix una força considerable perquè un os es trenque, però en xiquets i ancians els ossos són més fràgils; per això en aquestes persones les fractures solen ser més freqüents.

Aquestes lesions poden posar la vida en perill només si van acompanyades d'hemorràgia arterial o si comprometen el sistema nerviós i, poden provocar paràlisi, com en les fractures de la columna vertebral.

TIPUS DE FRACTURES

1. Fractura sense desplaçament (obliqua): l'os es trenca, però els fragments queden alineats. 

2. Fractura amb desplaçament (conminuta o espiral): els fragments ossis es desplacen. 

3. Fractura oberta (os a l'exterior). 

La fractura pot ser:

• TANCADA: aquella en què l'os es trenca i la pell queda intacta.

• OBERTA: implica la presència d'una ferida oberta i eixida de l'os fracturat a l'exterior. Per exemple, quan un braç o una cama es dobleguen de manera que l'os perfora la pell. Les fractures obertes són les més perilloses, ja que comporten risc d'infecció i d'hemorràgia. 

Actuació en cas de fractura en una extremitat

No s'ha de traslladar la persona sense haver immobilitzat prèviament la fractura, per a la qual cosa cal utilitzar benes i fèrules. Si no es disposa d'açò, es poden utilitzar llistons i mocadors; així s'evitaran complicacions de les fractures: desplaçaments, esquinços…

FRACTURA DE COLUMNA VERTEBRAL

Quan es trenca una vèrtebra, hi ha risc que es danye la medul·la espinal; si aquesta arriba a trencar-se, es pot provocar una paràlisi. Les seqüeles són irreversibles.

Cal mantindre la persona immòbil i traslladar-la amb ambulància per previndre la lesió medul·lar. 

  SÍ

NO

UT 10: ENNUEGADES

La via aèria i la digestiva tenen cavitats comunes com la boca i la faringe. A vegades, mentre es menja, justament en el moment en què el bol alimentari serà engolit, es fa una aspiració i una part dels aliments pot anar cap a la via aèria, bloquejar la respiració i tancar el pas de l'aire.

Quan l'obstrucció de la via aèria és completa, cal posar-se darrere de la persona, inclinar-la cap endavant i donar-li quatre colps secs entre els omòplats.

Si no hem aconseguit extraure l'objecte, hem de fer quatre pressions a l'abdomen. 
Aquesta és l'anomenada maniobra d'HEIMLICH. Si la persona perd la consciència, hem de demanar ajuda d'emergència i iniciar la respiració artificial. 

UT 9: POSICIONS D'ESPERA

• Ferits inconscients. Cal posar-los tombats de costat, per previndre aspiracions.

Posició de seguretat

• Ferits conscients. La posició pot variar, segons la lesió que presenten:

- Ferits en tòrax amb dificultat respiratòria: elevació del tòrax uns 45 graus.

- Ferits en abdomen: tombats, amb els genolls flexionats per a relaxar la paret abdominal. 

UT 8: XOC

Entenem per xoc l'estat clínic provocat com a conseqüència de la disminució de l'aportació sanguínia d'oxigen i altres nutrients als teixits després d'una agressió important a l'organisme. 

El resultat d'aquesta situació és una disfunció cel·lular generalitzada que pot portar al fracàs multiorgànic i la mort.

Les causes més freqüents que poden desencadenar un xoc en cas d'accident són:

• Hemorràgies

• Cremades

• Polifractures

• La pell es torna pàl·lida, freda i apegalosa.

• El nivell de consciència va declinant, amb disminució de la resposta a estímuls externs.

• El pols es fa més feble, i a vegades desapareix el pols perifèric. El pols és més ràpid del normal, de 100 a 120 batecs per minut.

• La respiració es fa més lenta i superficial, a vegades irregular.

• Comprovar la respiració i el pols.

• Mantindre la persona en posició de protecció, gitada i sense moure-la innecessàriament.

• Valorar la conveniència d'afluixar-li la roba per millorar-ne la circulació. Si cal, abrigar-la amb mantes.

• No donar-li res per via oral (si la persona demana aigua, se li poden humitejar els llavis).

Hemorràgies

Hemorràgies, tant externes com internes, quan s'ha perdut més del 30% de volum sanguini.

Cremades

En grans cremades, també es perd molta quantitat de líquids per l'absència de la pell.

Polifractures

Quan es destrueix una gran quantitat de teixits, s'alliberen moltes toxines que poden fer entrar la persona accidentada en estat de xoc.

Què fer en cas de xoc?

Demanar ajuda sanitària d'emergència

UT 7: EMBENATS I IMMOBILITZACIONS

Hi ha diferents tipus d’embenats:

• Embenat de rotllo. S’utilitza per fixar apòsits i subjectar membres lesionats.

• Embenat compressiu. S’utilitza per realitzar pressió en hemorràgies.

•  Tubular. S’utilitza per subjectar apòsits als dits de peus i mans o en articulacions.

• El triangular s’utilitza com a cabestrell.

Pautes per col·locar l’embenat

1. Tranquil·litzar la víctima i explicar-li tot el que li farem.

2. Col·locar la víctima en una posició còmoda, mantindre la zona lesiona subjecta mentre realitzem l’embenat. Ens pot ajudar la pròpia víctima.

3. Ajustar les benes, però sense comprimir la circulació. Deixar els dits de les mans i els peus descoberts per comprovar la circulació.

4. Assegurar-se que no siguin incòmodes.

Com comprovar la circulació després de l’embenat

Després d’haver realitzat l’embenat, hem de comprovar la circulació immediatament i controlar-la cada 10 minuts.

Pressionar l’ungla o la pell, fins que empal·lideixi, i alliberar la pressió. Si el color no es recupera o ho fa lentament, l’embenat està massa fort.

Col·locació d’embenat en rotllo

1. Col·loqui la cua de la bena per sota la lesió i realitzi dues voltes per fixar la cua.

2. Realitzi diverses voltes en espiral cobrint dos terços de l’anterior.

3. Acabar amb una volta recta i subjectar-la.

4. Comprovar la circulació.

Embenat de colze i genoll

Realitzarem un embenat en rotllo, ja sigui per subjectar un apòsit o per immobilitzar lesions com esquinços i torçades.

1. Aguantar el membre lesionat, en una postura còmoda. L’articulació ha de quedar lleugerament doblegada.

2. Col·locar la cua de la bena a la part interior de l’articulació. Realitzar una volta i mitja per subjectar la cua de la bena.

3. Passar la bena cap a la part superior de l’articulació i donar una volta recta, ja que ha de cobrir la meitat de l’anterior.

4. Passar la bena cap a la part inferior de l’articulació, ja que ha de cobrir la meitat de l’anterior.

5. Continuar encreuant per sobre i per sota.

6. Per subjectar el cap de bena, realitzar dos voltes rectes i subjectar-la amb esparadrap. Seguidament comprovar la circulació.

Embenat de mà

Realitzarem un embenat de rotllo, ja sigui per subjectar un apòsit o per immobilitzar un canell o turmell.

Col·locar la cua de bena a la cara interior del canell, realitzar dos voltes de subjecció.

1. Passar la bena en diagonal cap al dors de la mà fins a l’ungla del dit menovell.

2. Estirar la bena i creuar la base dels dits, deixar lliure l’ungla.

3. Creuar la bena pel dors de la mà fins a la part externa del canell, seguidament realitzar una volta recta al canell.

4. Repetir les seqüències, cobrir un terç de l’anterior.

5. Quan la mà quedi coberta acabar al canell.

6. Comprovar la circulació.

Cabestrell

Un cabestrell mante el braç en posició horitzontal o lleugerament elevat.

1. Passar el mocador per sota del braç, portar la part superior del mocador per sobre de l’espatlla sana i envoltar la nuca fins arribar a l’espatlla del braç lesionat.

2. Doblegar l’extrem inferior cap a dalt, cobrint l’avantbraç. Realitzar un nus amb l’extrem superior i l’inferior.

3. Subjectar la tela sobrant al colze perquè quedi subjecte, doblegat cap endins o amb un clip.

4. Comprovar la circulació.

UT 6: ESQUINÇOS I LUXACIONS

Els esquinços i luxacions són un tipus de lesions que afecten ossos, articulacions i músculs, i ocorren sovint. Aquestes lesions són doloroses però rarament mortals; si són ateses inadequadament poden causar problemes seriosos i fins i tot deixar incapacitada la víctima. 

Esquinç: quan una persona força una articulació en una posició incorrecta, es produeix un intens dolor i una inflamació de l'articulació a causa de l'estirada o torsió d'un lligament.

Luxació: quan es força una articulació i un dels ossos ix del seu lloc, es produeix dolor, deformació i un bloqueig articular. Mai no s’ha de desbloquejar l'articulació. No la mogueu. 

Normal	Esguinç
Luxació	Esguinç més fractura

UT 5: INTOXICACIONS

Són la reacció de l'organisme a l'entrada de qualsevol substància tòxica. Els elements tòxics poden penetrar en l'organisme per: 

- Via bucal (ingestió).

- Via respiratòria (per mitjà d'inhalació).

- Per contacte (a través de la pell).

La gravetat de la intoxicació depén de la dosi i també de la toxicitat del producte. Per això, és fonamental conéixer la naturalesa del tòxic. L'actuació ha d'anar encaminada a eliminar-lo.

En general, cal vigilar i mantindre les constants vitals.

INTOXICACIÓ PER INGESTIÓ

Actuació quan el tòxic és ingerit o engolit i passa a la via digestiva

Si la persona està inconscient:

- Demanar assistència mèdica urgent.

- Posar la persona en posició inclinada, amb el cap de costat (posició de seguretat).

 - Afluixar-li la roba i abrigar-la amb una manta.

NO S’HA DE PROVOCAR EL VÒMIT.

Si la persona està conscient:

1. Si el tòxic és corrosiu; àcids o àlcalis: 

CAL DONAR-LI A BEURE ABUNDANT QUANTITAT D'AIGUA. 

Cal traslladar la persona de manera urgent 

I MAI SE LI HA DE PROVOCAR EL VÒMIT.

2. Si el tòxic no és corrosiu i han transcorregut menys de dues hores des de la ingestió, es pot intentar provocar el vòmit, estimulant la base de la llengua o la campaneta amb una cullera o amb els dits. 

INTOXICACIONS PER INHALACIÓ

Es donen quan algú respira una atmosfera amb un gas tòxic: gas butà, gas natural, monòxid de carboni…

En aquests casos, es produeix somnolència i apatia fins que la persona queda inconscient. Cal:

·         Traure la persona d’aquell lloc immediatament i deixar-la respirar aire no viciat.

·         Si està inconscient, al primer símptoma de dificultat respiratòria, cal practicar-li la respiració artificial i traslladar-la urgentment.

INTOXICACIONS PER CONTACTE

Hi ha tòxics que penetren al cos a través de la pell o les mucoses, com els plaguicides o pesticides. La seua toxicitat depén del tipus de producte i de la dosi.

Actuació:

1. Cal retirar la roba mullada del producte.

2. Cal rentar abundantment la pell amb aigua, sense fregar. Si ha esguitat els ulls, cal esbaldir-los amb aigua durant 10 o 15 minuts i traslladar la víctima a un centre sanitari amb l'etiqueta del producte.

Telèfon del Centre Nacional de Toxicologia: 915.620.420