UT 3: HEMORRÀGIES

La sang circula dins dels vasos sanguinis (artèries, venes i capil·lars), que la transporten per tot el cos. Quan algun d'aquests vasos sanguinis es trenca, la sang ix a l'exterior del cos i origina una hemorràgia.

Segons vegem o no eixir la sang fora del cos, les hemorràgies poden ser:

- Externes

- Internes

HEMORRÀGIA EXTERNA

Es produeix quan, a més de trencar-se el vas sanguini, es talla la pell i la sang es vessa a fora.

Pot ser:

- Arterial

- Venosa

- Capil·lar

CONTROL DE L'HEMORRÀGIA EXTERNA

1r. Pressió directa: aplicant sobre la ferida una gasa o una tela neta, o directament amb les mans, protegint-se amb guants.

La pressió directa es pot substituir per un embenat quan la ferida pare de sagnar o si és massa gran.

2n. Elevació: l'elevació de la part lesionada disminueix la pressió de la sang al lloc de la ferida. Si la ferida és situada en un membre superior o inferior, cal elevar-lo a un nivell superior al cor, pressionant simultàniament.

3r. Pressió: directa sobre l'arteria: consisteix a comprimir amb el palpís dels dits una artèria contra l'os subjacent.

S'utilitza quan no s'ha pogut controlar l'hemorràgia per pressió directa i elevació de l'extremitat. Aquesta tècnica redueix la irrigació de tot el membre, i no sols de la ferida.

Si s'utilitza el punt de pressió arterial, cal fer simultàniament pressió directa sobre la ferida i elevació.

PUNTS DE PRESSIÓ ARTERIAL

Artèria humeral 

• La pressió sobre l'artèria humeral serveix per a controlar qualsevol hemorràgia que hi haja a l'extremitat superior.

• Aquesta artèria és situada a la part interna del braç.

(pressió artèria humeral)

Artèria Femoral

• La pressió sobre l'artèria femoral serveix per a contindre qualsevol hemorràgia de l'extremitat inferior.

• Aquesta artèria passa de l'abdomen a la cama a través de l'engonal, on és molt superficial

• Per pressionar-la, n’hi ha prou amb recolzar el taló de la mà a la part mitjana de l'engonal, comprimint l'artèria contra l'os. 

(Pressió artèria femoral)

(Pressió en artèria humeral i femoral)

En el cas d'una hemorràgia nasal: amb el cap inclinat cap endavant, cal pressionar amb els dits polze i índex la base del nas contra el septe nasal de l'orifici que es trobe sagnant.

Si no cedeix després d'uns minuts de pressió, cal taponar-lo amb una gasa humitejada amb aigua oxigenada i acudir a un centre de salut.

HEMORRÀGIA INTERNA

És aquella en què la sang no flueix a l'exterior del cos, sinó que s'acumula davall la pell (capil·lar) o en una cavitat orgànica (venosa o arterial); aquest últim cas és el més greu.

Tipus: capil·lars i venoses o arterials.

Hemorràgies capil·lars

Per causa de traumatismes, se solen formar hematomes, o ruptures dels petits vasos que hi ha davall la pell.

En cas d'hematoma, cal posar una bossa de gel damunt la pell; el fred contrau els vasos sanguinis i així fa que l'hematoma que s'està formant siga menor.

Hemorràgies venoses o arterials

Es poden provocar per forts colps abdominals, en caigudes al buit, accidents de trànsit.… Es caracteritzen pels símptomes següents: 

• Vòmit amb sang.

• Abdomen molt sensible o rígid.

• Manifestacions de xoc.

Cal:

• Traslladar la víctima tan prompte com siga possible.

• Controlar la respiració i el pols cada cinc minuts.

• Abrigar-la (perquè no perda calor).